Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

La lüüs 'n fónt al böc'

La lüüs 'n fónt al böc' 

Quai àn fà i'era tàac' iló denàz ala galerìa e i vedeva ité 'n fónt la lüüs, ilura i diseva ca l'era ca pü iscé düra e ca li róbi li cuminciava a 'ndàa méi.

Sò ca cóma la sìes 'ndàcia a finìi, ölarisi ca ca la lüüs la fós stàcia i ciàar dól tréno ca 'l ruàva e lór iló a vardàa 'ncantac' la lüüs.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

La bólp el còrf

La volpe e il corvo

LA BÓLP E ‘L CÒRF

'N còrf, sǜ la scima de 'n fighèer 1)

par maiàa 'n pàas al va a pulèer: 2)

na bèla fèta de fórmai l’éva robàat!

Sota la pianta 'n vulpù al sé fermàat:

“che piümi lüsenti, che cràpa bèla, 3)

i öc che sbèrlüscia cóma ‘na stèla; 4)

sa te fös bùu àach da cantàa,

a San Remo te podariset 'ndàa …”

Alura 'l còrf, tüt lüsingàat,

par fa sintii la óos, ól bèc la sbarlatàat:

Ciao formai! La bólp chèl dì pulenta taragna,

ól còrf a pansa schiscia par la magagna!

(Paolo Piani)

____ NOTE ____

1) scima de 'n fighéer – la cima di un fico

2) par maiàa 'n pàas al va a pulèer – per mangiare in pace, si appollaia

3) che crapa bèla – bella testa

4) i öc che sbèrluscia – occhi che luccicano

Vocabolo random

cagnù

s.m.

verme, baco che si forma nella terra, nel legno, in sostanze in decomposizione | ‘ndàa a cagnù = marcire; deteriorarsi, anche dal punto di vista economico

Favole

L'óm e´l cáa

L' UOMO E IL CANE

L'óm e´l cáa 

´N galantóm 'l prepàrava 'na grànt scéna par invidáa 'n sò amìis.

´L cáa de cà là ulüut a lüü invidáa n'òtro cáa e´l ghà dìc':

"Bùn amìis te vegnét con mì a scéna ?"

Lè 'ndàc' e l'era tǜt contèet e con piasé 'l vardàva cóma i préparava chèla gràn scéna e 'l giràva de chiló e de iló, áa ité par la cüsìna.

'L diśeva trà de lǜü: " 'Ncöö 'l me tuca 'na grànt furtǜna.

Chè delizios banchèt, mi maiaróo da 'mpinìi la bṍgia, iscé domáa e par 'n póo gharóo ca pù fam."

´Ntáat 'l fàva mìla carezzi al sò compàgn e 'l mṍeva la cùa dal piaśé.

´L cṍöch a idìl giráa itè par la cüsìna 'l là ciapáat par li gàmbi e là tràc' giò dala fanèstra.

´L cáa tǜt sborgnáat, a quai manéri 'l córeva e 'l càinava cola la cùa trà li gàmbi.

La 'ncontráat d'òtri cáa ca i ghà domandat:

" Cóma te ghée scenáat, bée ?"

E chèsto tǜt séri 'l ghà respondǜt:

" Ghò maiáat e tracanáat táat de chèl vìi ca ò sbagliáat pòrta par vignìi de fó dala cà."

Móràl dela fàola: Mài fidàs de chìi ca i öl fáa dól bée a spéśi dei òtri.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

Chi ca i sa ‘l latìi ai ...

Chi sa il latino loda l’acqua e beve il vino

se üsa dìi

En ghée ca te l’e casciáat ?

dove l’hai nascosto?

Vócabol

Àva

Ape
Stòri

A Miláa

- Se maia bée a Miláa?

- L’era tüt bùu, ma chi cavigii ca i m’a dac' da ültem a gla favi ca a fai pasa gió.