dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Lüciaröla
'N puìi e 'na lüciaröla
'N dì ´n puii pìscen de chìi giàlc' tǜt alégro al ghà dìc' ala sùa màma sciǜta:
- " Màma ò decìis, ndóo a cercàa ´l tèsor, sò ca quàat ghe mètaróo a truàl, sò nóma chè ghóo de fàl.
- " Tèsor ? Quàl tèsor ?" la ghà domandàat la màma.
´L puìi la ca sentüt , órmài l'era già sül sentér, ciapàat ´ndi sṍö penśér.
Garibaldi 1
Garibaldi 1
SALUTIAMO GARIBALDI
Ah ah, a-i ta toc’ gió, oh brüt porscèl! 1)
A-i ta toc’ gió’ dal capitèl!
Ades, ligàat li màa e i pée,
t’arée finìit da giram ol dedrée! 2)
A Caiol a-i te porta a svernàa,
ma crit po’ miga da pudii pasàa!
Mai te metarée pè en Albosagia:
trop granda sül nos onor la tua smagia!
Par cent’agn te me giràat la schéna
sensa preocupas de la nosa péna :
sa te fos stac’ n’om creansàat
ogni tant te s’ariset oltàat ! 3)
Enveci, nüu pòr Bosàc’
(ca del mal an te na mai fac’…)
al me sempre tucàat via giò velée,
se a Sondri an vigniva par i nos mestée !
Crapa basa e giò ol barboz 4)
al “Cima 11” a maia taroz: 5)
con la pura de ‘ncuntraa ‘n Castiù
che te ruinava la digistiu’:
“Ti te sée ‘n Bosàc’, un di gòos 6)
te propi da vès en gran balòos: 7)
al ga resù al scior Giusep,
de girat ol cǜ par fat dispet! ‘’
Mama che rabbia, che grant nervös,
a ofendèt iscè, de front ai tös : 8)
“Pà, ca la dic’ chèl gran sciurù?
Chi l’è chèl Giusep, chèl margnifù?” 9)
“Car ol mè nano, dach miga pées,
l’éra n’óm, en mez Francées: 10)
en bel dì, ca ‘l gheva nient da fàa,
i pòr terù l’ha decis de liberàa!
L’è rivat giò: “Vardée, so scià!”
Cc’à ‘vvulite? Cc’à ‘vviene a ‘’ffà?
Ai fava i sö méstéer, con gran pasiù:
e ai séva nient de la Custituziù!
El riva ‘sto chi, coi soi soldac’,
al ghe barega i càap, e anca i prac’: 11)
quel Somartii l’è ‘ndacia mal 12)
tüta la früa par n’ideal !
Va bè, paziènza e rabbia istès:
ca 'l siès de front al progrès ? 13)
Però ‘na roba al dovéva ca fala:
liberai e subèt girac la spala!”
Ades però la finit de fam sufrii:
l’è ligàat sǜ stréec’ come ‘n cudighii !
Tüc’ a-i piaisc … i Bosàc’ a-i grigna!
E giò a tracanàa ol frut de la vigna… 14)
“Ciamém ol Prèost, suném ol campanù:
ciapèla lì! … chè sudisfaziù:
fó da li ca tüti li matéli
giò a balàa, vìi a sadéli! 15)
Garibaldi fu feriiiitooooo…
fu ferito da ‘n Bosàc’
se sa minga chi che stac’:
Catamarun … ognuno spera!!! 16)
Questa sì, è vendetta vera !!!
Scritto nella notte fra giovedì 21 e venerdì 22 febbraio 2008; la statua è stata rimossa e trasferita nella mattina del 22 febbraio 2008 Piani Paolo
NOTE
1) Ah ah, a-i ta toc’ gió, oh brüt porscel (in senso affettuoso …) - Si allude al fatto che la statuo di Garibaldi, nella omonima Piazza di Sondrio, è stato rimosso (ahimè, provvisoriamente) dal piedistallo, a seguito dei lavori di costruzione dei parcheggi sotterranei.
2) Giram ol dedrée – girarci il fondoschiena, a noi di Albosaggia!
3) Te s’ariset oltàat – Ti saresti girato
4) Giò ol barboz – il mento verso il basso
5) Taroz – piatto tipico Valtellinese (münüz, in Albosaggia), fatto con patate, cornetti, formaggio giovane e burro quanto basta
6) Gòos – gozzo; gòos venivano chiamati gli abitanti della frazione Torchione, dove anticamente abbondava questa malattia
7) Gran balòos – gran bugiardo, infingardo, ipocrita
8) Tös – figli piccoli
9) Margnifun – furbastro, manipolatore
10) en mez Francées – Giuseppe Garibaldi nacque a Nizza (Francia) il 4 luglio 1807
11) al ghe barega i càap, e anca i prac’ – gli calpesta i campi, ed anche i prati
12) quel Somartii l’è ‘ndacia mal …. tüta la früa par n’ideal ! – Quell’Autunno è andato a male tutto il raccolto per un ideale!
13) ca ‘l siès de front al progrès ? – che vuoi che sia, di frnte al progresso ?
14) E giò a tracanàa ol frut de la vigna… E giù a tracannare vino, per festeggiare
15) vìi a sadéli! – vino a secchi!
16) Catamarun – Uomo mitico di Albosaggia, famoe doti fisiche eh eh eh
Paolo Piani
canèla
s.f.
cannella
'L piógiàt
L' AVARO
'L PIÓGIÀT
´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.
'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .
´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.
Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.
´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':
" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."
Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?
L’è mèi avic ‘n dèbet che ‘na vigna visii a 'n bósch.
E’ meglio avere un debito che una vigna vicino a un bosco
La balila
LA BALILLA
LA BALILA
‘N gerarca fascista l’era ‘ndac’ a Roma a sintìi ‘l discors del Duce.
‘Ntaat ca'l parlava l’è pasàat ‘na Balila e ilura ‘l Duce l’à dic’:
"Oggi ne passa una, domani dieci e dopodomani 100".
Quanca ‘l gerarca l’è tornàat al so paes l’à ripetüut ‘l discors del Duce e ‘ntàat cal parlava l’è pasàat ‘na vegia ca la cercava la carità e ‘l gerarca, cal sera ca nencurgiϋt, l’à dic’:
‘ncṍö al ne paśa ϋna, dómàa al ne paserà dees e dopodómàa cent.
Chi ca iera ilò a scoltàa i se ‘nrabbiàat e i l’à scorsàat a legnadi.