dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Ghera 'na òlta 'n sàs
GH'ERA 'NA ÒLTA 'N SÀS
'N sàs sǜ 'ndel bósc’, dòpo ca l'acqua la gh'à tiràat ià la tèra ca gh'era sùra, 'l se vardava 'ntóren.
L'era ilò sùra 'n sentér pièe de òtri sàs, 'nsèma a dei ciǜf de èrbi e 'l gh'eva 'ntóren àa quài fiór béi coloràc'.
Adès, ca 'l vansàva sǜ dala tèra, 'l vedeva giò el sentér pièe de òtri bòc’ ca i se möeva sèmpri, e lüü 'l se sintìva amò ligàat scià dali scéspedi.
La córt
IL GABINETTO
LA CÓRT
Me regórdi, iè ca pasàc’ tàac’ agn,
embòt an ghera la córt al pòst del bagn,
e miga con li paréet de piastreli decoradi
ma nòma quai tàoli a la men pegio ‘nciodadi;
sa te sévet furtunàat, quatro paréet la ghéva,
con en pù, ‘na purtina de legn ca la fava leva
sǜ dü tochéi de coràm fisàac' a ‘n pàal de castàa,
ca con ótri trìi i-la tegneva en pée sènsa croàa,
e sa te végnevet fó da ‘na famiglia èntevedüda,
magari n‘ òtra às a fàa da tec’ i l’ariss metüda
(ma quai olti, pütròp, la ghera gnàa chèla,
e sà ‘l piöeva, te duévet tó-réet l’ombrèla);
sà ‘nvéci i töi iera en pö agri en del rangiàss,
nòma de trei parèet te dùevet contentàss,
e iscé, sa la te scapava, te dóvevet speciàa
ca ‘ndi lööch atóren ghe fóss nügüu a laoràa
par miga fàs vidìi con li braghi gió a tólombola,
… ma l’era pusé malfàa che véisc a tómbola!
Però, sicome par tüc’ l’era iscé ca l’andava,
sa ‘l sucedeva, la crapa da l’òtra i girava !
(Ghée da savìi ca ‘sti córt se li fava-sù, despès,
propi apröof apröof a li cà, en del regréss:
ieva da vèss comodi, a portada de màa,
parchè sà ghé ‘l beśógn, se pö ca ‘ndügiàa,
e segónt mì, ol pràat defó de cà, g’arìsi gnàa da dil,
l’è própi par ‘sto mutìif cà a-i l’ha ciamàat curtil !)
Ma l’è gnàa mó finìit ‘stò progèet universàal,
portée n’àtem de paziensa e ve cünti ol finàal:
Nòtra às, pugiada a travèrs bén bée,
tüso ‘na türca par pugiach sǜ i pée,
la completava l’aredamènt de ‘stò pustüsc,
sura a ‘n gran bóc’, cuerciàat de patüsc!
Dè sücüur de duévet ca vìi sógn
en del mòment del tò besógn:
ghéra miga da sentàs con li paróli crosadi,
li Sitimani Enigmistichi a-i ieva càach 'nventadi,
e purtròp ghera gnàa niént da tacàs,
e sa ‘l te capitava, par la prèsa, da scapüsciàs,
te duevét nóma speràa en de quai Sant,
par miga piombàa gió ‘ndèl böc’… con tüto quant!
- - * - * -
A pensàch adès, al par róbi de l’òtro mónt,
ma ilùra as ghè fava gnàa càas fina’n fónt;
la còrt par i sö biśógn e ‘l bagnìi par lavàs,
e guai al mónt sa t’évet da lamentàas!
Però che bèla ròba ca l’è ‘l progress!
‘Na òlta sa te ghévet da ‘ndàa al cèss,
te scapàvet defó par miga spant l’odóor,
adès, te córet en cà par salvàa l’onóor! -
cagadóor (cagaàbus) = cacatoio
Latrina a fossa
ripét
v. tr.
ripetere, tornare a dire | al ripét sèmpre li stèsi ròbi = ripete sempre le stesse cose
'L bṍö e la scigàla
IL BUE E LA CICALA
'L BÖÖ E LA SCIGÀLA
´Ntáat-ca ´l bṍö l’era réet a aràa ´l càap, pòoch lóntáa la scigàla l’era réet a cantàa quànca de cólp la pianta-iló par dìc al bṍö:
''Te àret àa màal; oibò. Varda varda, te fàc' 'n sólch tüt stòrt.''
´L bṍö, stràch e süáat, 'l òlsa la cràpa e 'l ghà respondǜt en manéra sotegnüda:
<< Cóma te fàc' a capìi chè ari stòrt ? >>
'' Parché li òtri rödàni iè tüti rìci.''
<< Ciarlüna te doarisèt savìi chè dòpo avìi aráat 'n càap 'ntréech 'n sbàglio lengéer se dóarìs facilmèet perdunàl; ma già ti te sée bùna nóma de cantàa e tè laóret mài.>>
Móràl dela faola: L'è fàcel fàch sǜ la cùcola ai òtri e mài fàa negót.
Pisà ciàra e mèrda düra l’óm ‘l scàmpa fin cal düra.
Pipi chiara e pupù dura, l’uomo campa finché muore
Spedizione dei Mille
Sa i gaibaldìi iera la metà, Garibaldi al sarìs ’ndac’ en Siciglia ‘n Cincent